La palla dels cavalls

Una xafogosa tarda d'estiu
per un d'aquells atzars del destí,
circulava per un polsegós vial
amb el meu vell i atrotinat
quatre per quatre desballestat,
quan em vaig creuar pel camí
amb dues joves amazones,
atractives i fogoses,
cavalcant esplèndides muntures,
ben alegres i ufanoses.

Aquí ara vull deixar constància
de com aquest simple detall
de tan banal aparença,
l'esguard fugaç d'un moment,
va sembrar amb tan fèrtil llavor
la meva imaginació,
que penetrant fondes arrels
dins del camp ben adobat,
dessota les meninges del meu cap,
donà fruit en abundor.

La imatge que em va seduir
va ésser veure-les cavalcar
amb postures ben erectes,
abraçades amb fermesa
amb les seves cuixes atlètiques
als flancs de les seves muntures,
ben obertes de cames
sobre les amples esquenes suades,
o dit de manera més gràfica,
amplament eixarrancades.

De seguida el meu magí
va volar sense control
i el meu erràtic pensament
va intuir força excitat
que l'entrecuix escalfat,
amplament eixamplat i distès
com en poltre de turment,
esperonat, palpitant i encès,
devia gaudir de valent
amb l'animal fregament.

Que canviar del pas al trot
i més endavant al galop
en mudes de ritme constants,
apart del suggestiu balandreig
induït a les mamelles,
devia permetre fruir
a tan afortunades femelles
del plaer intens i evident
de sentir els sexes ardents
rebotant sobre les selles.

De fet el seu joiós semblant
així m'ho deixava patent
i dins de la meva ment
veia amb brillant claredat,
un sensacional "close-up"
que mostrava amb tot detall,
amb un grau d'enfocament elevat,
un primer pla en "technicolor",
amb so "dolby" i estereofònic,
del seu entrecuix eixancat.

Els seus sexes masegats
sobre el polit cuir de la sella,
ara mels imaginava afaitats,
després de rínxols coberts
d'humits pèls púbics arrissats,
rossos, castanys o bruns.
Si no us fa res la preferència,
els triaria ben rasurats,
potser per la subtil i morbosa
pederàstica reminiscència.

Repassava meticulós
visualitzant dins del meu cap
cadascun dels íntims racons
ardorosament escaldats:
El mont de venus i la vulva,
clítoris, nimfes i llavis majors,
sense deixar de banda
el forat d'anus segellat
pel diafragma de l'esfínter,
qui sap si mai estrenat.

Tot ben xop i ben mullat
per les suors i pels humors
que devien fluir abundants
sota l'estímul excitant
de tant sacsejant tractament.
Em vingué la idea gloriosa
de què els seus sexes de femella
devien fer un xop-xop suau,
a manera de ventosa,
a cada pas del cavall.

La veritat no me'n vaig adonar
de si els magnífics animals
eren mascles o eren egües,
però no és pas minso detall
quan penso que un cavall
té un formidable aparell,
un colossal instrument,
capaç de pujar de nivell
els somnis més innocents
de la més frígida verge.

I em vingué prest l'acudit
d'una fembra engelosida
ben nua i despullada,
de genolls sobre la palla
a la tènue llum de la quadra,
dessota d'un poltre trempat,
la matinada d'una càlida nit,
al piló immens amorrada
amb sorolls de xuclamenta
mamant àvida i assedegada.

Desprès dessota el corser nerviós,
eixarrancada de cames,
llevant la pelvis amunt,
nua i amb els genolls bruts,
tacats d'excrements de l'equí,
gemegant ronca i tremolosa
dirigint lúbrica i ansiosa
aquell membre portentós,
conduint-lo amb impaciència
cap al seu cony neguitós.

Tot plegat em va produir
afegit a la xafogor,
una profunda frisança,
un gran desassossec,
una coent inquietud,
un comprensible neguit.
Al menys així ho veig jo
i encara dubtant una estona,
davant d'aquest fet consumat
m'inclino per la comprensió.

Així que no vaig poder fer-hi res
quan una potent erecció
em va posar l'indòmit carall
més dur que el d'un semental.

El cas és que per vinclar
tan tensa i tan tibada,
tan incòmoda situació,
no em va quedar més remei
que aturar-me allà mateix
a la vora del camí,
per recórrer quasi obligat
a una ràpida i resolutòria,
no pas gaire satisfactòria,
frenètica masturbació.